A la fi llegeixo una opinió assenyada sobre la recent vaga dels mestres. Per què els sindicats s’oposen a una llei que proposa tot allò que ells mateixos preconitzaven fa no-res davant el fracàs dels PISA…. que si a Finlàndia els directors poden formar els propis equips, que si allà tenen més autonomia, que si s’ha s’incentivar la qualtitat, que la gestió és fonamental, etc…. Per què ara estan en contra d’una reforma que pretén atorgar qualitat, avaluar la nostra feina i reconèixer l’excel’lència?.
Anton Costas, catedràtic de política econòmica de la UB diu que la qualitat del sistema educatiu depèn de la del seu professorat i dels directors. No tothom val per dirigir un centre i es demana (EL PAÍS, 19/2/08):
– Per què els sindicats s’han negat a negociar abans de fer la vaga? Per què han emprat la vaga com una mesura de força prèvia a la negociació?.
– Per què les classes mitges no han obert la boca davant un fet que determinarà el futur de Catalunya? Només han d’opinar els mestres i els sindicats? Serà perquè les classes benestants s’han refugiat en la solució particular de la privada o la concertada?. Si és així, diu Costas, tenim un altre problema greu.
Post llegit 4580vegades