Si només es fa una avaluació final, l´avaluació no serveix per aprendre sinó només per a constatar el fracàs. Perquè tengui sentit, l’avaluació s´ha de confondre amb el procés d´ensenyament-aprenentatge. Cada centre ha d´elegir i organitzar les seves eines, modalitats i moments.
(redactat propi a partir dels materials de Neus Sanmartí)
Segons la finalitat, l’avaluació pot ser:
- Diagnòstica. Serveix perquè els alumnes sapi què han d´aprendre (compartir objectius), on són les dificultats i fortaleses i com seran avaluats.
- Formativa o formadora. Pretén ajudar a prendre decidions a partir de la reflexió sobre els avanços i les dificultats que van sorgint a mesura que aprenem, les seves causes i la forma de solucionar-les. Gestionar la motivació, la curiositat i la voluntat.
- Qualificadora. La finalitat és valorar els aprenentatges realitzats i les capacitats mobilitzades.
Les eines també es poden classificar segons el moment: Inicial, Processual, Final
Eines d´avaluació inicial i formadora
Contractes d´autoregulació conductual
Diaris d’aprenentatge
Rúbriques col·lectives
Targetes de colors
Eines d´avaluació final
Plans personalitzats
Autoavaluació
Individual
En equip
L´autoavaluació a l´Educació Infantil
Coavaluació
Heteroavaluació
Per ampliar informació:
- Eines i modalitats d´avaluació a l´Educació Universitària
Molina Soldán, Instrumentos de evaluación, 2006, Revista digital investigación y educación.
Observació directa (pautes d´observació per començaments del curs)
Tests i proves diagnòstiques
Selecció de diferents eines d´avaluació feta per na Catalina Ramis, assessora del CEP de Palma (2011)
