En aquests moments (estiu 2016), quan el Pacte Educatiu ja és al CEIB a punt de ser discutit per la Comunitat Educativa, és necessari demanar-nos com fer-ho per mantenir vius els moviments educatius de base social que el van fer néixer. Durant la legislatura 2011-14, en què governava el PP, diferents moviments a les 4 illes van emergir amb força com una resposta organitzada a una política educativa agressiva en contra de l´educació pública a les illes balears. El govern del PP havia centrat la seva gestió educativa en :
– La lluita contra la llengua catalana a través de la implantació d´un programa lingüístic improvisat i imposat des de Madrid, el TIL
– Una dura campanya de propaganda política que pretenia denunciar el paper del professorat en la manipulació ideològica de l´alumnat. Una campanya falsa i simple que va tenir un cert impacte en la societat i que va servir per crear la divisió i la tensió dins els Claustres de professors.
– La defensa dels interessos de l´escola privada i concertada
Tot això sense comptar amb l´opinió de la base ni dels entesos. Una política pública que va tenir tots els ingredients del que no s´ha de fer. 3 consellers d´educació en 4 anys, una estructura vertical i autoritària i la manipulació ideològica de les institucions que protegeixen la formació (els CEPs, els Consells Escolars…)
| En el cas de Menorca es va crear l´organització MenorcaEdu21 per defensar la necessitat d´un Pacte Educatiu. Elaboració del Pacte. Contribuir a la creació de l´Associació Illes Per un Pacte Educatiu. Organització de diferents jornades per a conscienciar la població i fer nous voluntaris. Disseny d´una campanya de difussió a les xarxes socials. Organització de les Associacions per tal d’arribar al màxim nombre de voluntaris i voluntàries possible. |
| La reacció a la política educativa 2011-15 va ser l’espurna que va encendre una necessitat latent a les illes, la de la lluita per un sistema educatiu del segle 21. Va servir per ser conscients de que els problemes endèmics del nostre sistema educatiu (l´abandonament escolar i el fracàs escolar malgrat que els índexs socioeconòmics no els prediurien) són problemes estructurals, complexos i multifactorials que s´han d´abordar amb una transformació radical centrada més en el funcionament del sistema que en l´aplicació de polítiques puntuals. |
En el cas de Menorca, els docents ens vam organitzar en dos moviments que ens vam alimentar mútuament i entre els que no hi va haver cap tipus de fricció:
Passada la legislatura del PP, l´Assemblea de Docents es va disoldre i MenorcaEdu21 ha assumit l´antic Moviment de Renovació Pedagògica i ha continuat la feina pel Pacte Educatiu. Els sindicats van tenir una participació activa dins l’Assemblea de Docents, en canvi no tant dins MenorcaEdu21, atès que és un moviment on no s´hi participativa a títol organitzatiu sinó personal, tot i que les portes han estat sempre obertes a la seva participació i les relacions han estat fluïdes i bones. Els partits polítics d´esquerres van participar de manera discreta assistint a les conferències i actes dels dos moviments. |
|
En canvi, les xarxes docents o de centres són necessàries per donar resposta a una altra necessitat, la de cuidar la innovació i l´aprenentatge entre iguals, a través de la creació de comunitats d´aprenentatge professionals, en la línia del que està succeïnt a altres països del nostre entorn. Per compartir coneixement i experiències sobre processos de millora de centre. Per dissenyar processos de formació conjunta en innovació educativa i fomentar l´aprenentatge entre iguals. Per participar activament en les decisions de política educativa que afecten a la innovació. |
| L’ Administració hauria de facilitar la creació d´aquestes associacions o col·legis si realment vol defensar un funcionament més democràtic, professional i transparent, atès que són la via que permetrà transformar-la en una Administració del segle XXI. |
Post llegit 396vegades