Els centres educatius que han avançat, com diu Peter Senge, han tingut en compte la mirada i les opinions dels més interessats en que funcionin bé: els alumnes. Són centres on hi predomina el convenciment de que no és útil aconsellar les famílies (o els fillets) si abans no se les escolta. On les mirades dels implicats (i no l´avaluació externa o les darreres ocurrències curriculars) marquen el nord a seguir. Per açò, una de les activitats més gratificants que es poden fer a les reunions per a pares i mares de principi de curs és escoltar-los. Quan un centre té la gosadia de fer-ho i els pares poden dir realment el que pensen sobre preguntes com: Com us agradaria que fos l´escola dels vostres fills? Què pensen els vostres fills sobre l´escola?…. Les respostes són semblants a aquestes:
El que més li agrada a la meva filla de l´escola és quan els hi deixau temps per elegir què volen aprendre.
Quan els feis submergir en les seves preguntes sense córrer, arriben a ca nostra contents.
Quan els feis anar als seus límits, quan els feis pensar, quan tenen temps per donar voltes a les seves preguntes, per investigar-les, organitzar-les, debatre-les, i crear alguna cosa nova, sense córrer, sense horaris compartimentats, arriben a ca nostra entusiasmats o perplexos, però amb ganes de contar què han fet avui. Tenen el cap ple de preguntes i veim com comencen a covar interessos propis. Són els dies que donen més per rallar hora de dinar. Ens agraden més aquests dies que els dies que no tenen res a contar.
Ens agradaria que no els hi poséssiu deures.
Els fillets aprenen molt fòra de l´escola. Aprofitem-ho!. Sobretot a primària (1r i 2n cicle) els deures són realment innecessaris.
Vénen contents quan us heu interessat per la seva vida fòra de l´escola.
De que li serveix a la meva filla tenir males notes si no sap què ha de fer per millorar?
Ajudeu-los a autoavaluar-se, doneu-lis pistes per millorar, ajudeu a que no vegin només els errors sinó els avanços i fortaleses. Pel mateix motiu, no els és útil corregir exercicis del llibre de forma col·lectiva.
M’agrada que els ensenyeu a aprendre a través d´internet
És una sort tenir mestres que mai han deixat d´aprendre. Que mai han deixat de llegir sobre la seva matèria i de formar-se didàcticament. Que saben com s´apren a través d´internet i ho ensenyen. M’agrada que estigueu connectats per explicar-nos que feis a l´aula i per poder-nos comunicar.
Però si hagués d´elegir una prioritat, només m’importa una cosa. Que t’estimis el meu fill.
Que la teva mirada li digui tot el que pot ser. La relació que tens amb ell és el que et fa ser un mestre d´aquells que recordarà tota la vida.
Fonts emprades:
Mindshift. Why kids need schools to change.
Carta de Chris Kennedy (pare i al mateix temps coordinador de les escoles del districte de West Vancouver -Canadà-) per als mestres dels seus fills
Meiers, Angela, 12 Things kids want from their teachers.
Post llegit 28972vegades