Com fer classes quan res funciona?

Ahir vaig sopar amb una amiga que li ha tocat un d´aquells grups que et posen a prova. 25 Alumnes de 5è de primària, 8 filletes i 17 fillets, dels quals 6 van a un psiquiatre, un psicòleg o prenen medicaments. Ho he provat tot, però res funciona: autoritat, col·legui-style, relació afectiva….no és que no tenguin capacitat, són bons, però la concentració dura només uns minuts. Quan una de  les 6 filletes de floquet ja duu 6 exercicis fets, la resta encara va pel primer. Venen empantallats. Res del que feim els interessa!…. Acab esgotada. Ja no sé què més provar. 

Després de l’esbravada emocional, i els comentaris habituals (veuen l´escola com una pel·lícula que no va amb ells, comparada a internet. No els fer. Surten amb la mateixa visió del món que tenien el dia abans…. però noltros seguim amb l´estil de fa 200 anys), la nostra conversa es va centrar en el fer: Es pot fer res quan res funciona?. Algunes conclusions, que són només primeres impressions que penj per si algú pot aportar més llum:

1. No començar a fer treball cooperatiu o projectes si el clima de l´aula no està cohesionat.  No provar res, no experimentar fins llavors. No serviria.  Si l´escola no els diu res, tot el que provem serà inútil.
2. Idò mentre què? deixam de banda el currículum?….. Sí, però….. Mentre, ens concentram en 5 competències: la comunicativa, la CAA, la CAIP, la CCA i la social i ciutadana. Durant quant de temps? Tot el que faixi falta. O ho feim així o anirem en falderet tot el curs. L´altre via és dominar-los i que es portin bé, però acceptant que res els feri. Seran bons fillets, seran obedients, però com deia Gadamer, res els succeïrà a l´aula. 
3. Com ho feim amb fillets que els costa concentrar-se?. Amb activitats breus i consignes verbals ràpides que rompin el ritme habitual i toquin totes les intel·ligències (l’expressió corporal, artística i musical i   la intra i interpersonal). Ells parlen, tu escoltes. Ells participen, tu mires. Ells pensen,  tu recolleixes.
4. Com diu Jaume Sans Vellvehí: n´hi ha prou amb plantejar un problema al grup per trobar-hi solucions entre tots plegats. El debat i les conclusions emergeixen soles. Aquí un exemple
5. Es tracta de tocar allò essencial (continguts, avaluació, metodologies).  Eduidees:  – connectar el currículum amb temes “de fora” elegits per ells , – fer una avaluació formadora i formativa,  – planificar activitats audiovisuals com a introducció dels temes.
6. Un exemple. Teniu 5 segons per elegir com i on us voleu seure (la major part esbaldregats en terra). Compt fins a 5. 10 segons per pensar com seria la  teva classe ideal (o una altra pregunta).  Canvi de posició. Un ho exposa. Canvi. Un altre ho explica només amb gestos. Canvi. Un altre ho exposa (fluix, fort…). Canvi…… Quan hi ha hagut prou moviment: dibuixau-ho a la paret. Les parets i el terra cobertes de paper d´embalar. Música de fons. Després: per parelles posau un títol als vostres dibuixos i transformau-lo en un rodolí rimat. Abans, aquella cançó per practicar rodolins (Alady, lady, lady, Alady, lady lo….). A classe de música es perfecciona.
7. Propera sessió. La mestra duu els rodolins fotocopiats. Enllaçar-los (cohesió) i posar-lis ritme-rap i coreografia…..Ballar-los… Filmar-ho i penjar-ho a internet. Pensar un pla per fer realitat allò que hem escrit…. uep! aquí començam un projecte. El següent pot ser com seria el teu poble ideal? Què li proposam al batle per millorar el nostre poble?… i si la cosa ha furulat ja som a medi!.
8. On va a parar això?….. No és molt de jugar?. I els hàbits?…. Això va a parar a treballar la competència comunicativa i audiovisual, la digital, etc….. i totes les intel·ligències. Va a parar a escoltar què pensen i què volen els fillets. A prioritzar els hàbits de pensar sobre els d´obeir, els de participar sobre els d´escoltar. Va de  convertir l´escola en allò que els fillets ens estan demanant a crits, que els ensenyem a participar en un món  horitzontal i enxarxat. Que els ajudem a trobar la seva causa, els seus talents, el seu què.

Vam estar d´acord en que el llibre de text com a únic recurs i la dinàmica jo explic-tu escoltes-jo t´examin són dinàmiques linials que pertanyen a un altre món. Un món que ja ha mort, el de les organitzacions verticals.

Aquí,  altres propostes (Clicau sobre la imatge):

Post llegit 28659vegades