Cada vegada que es publica un informe sobre la qualitat del sistema educatiu (el PISA, ara l’Informe de la Fundació Bofill) s’arma un rebombori d’opinions enfrontades. Molts creuen tenir la clau del fracàs del sistema a Catalunya. Per uns són els immigrants. Per altres, les polítiques educatives. Pocs llegeixen els informes.
Són els immigrants la clau?. Té Catalunya més baixos resultats per mor de la pressió dels nouvinguts? . Un article aparegut el 14/9/08 a EL PAÍS inclou una taula que mostra com La Rioja, (capdaventara de l’informe PISA) és la comunitat amb més alumnes estrangers no universitaris (un 15,1%), mentre Catalunya (a la cua del PISA) en té el 12,4%. La mitjana del país està en un 9,4%….. Quina és idò la clau?
Les polítiques educatives? Segons el sindicat ASPEPC-SPS (cita textual en cursiva): La vaga del novembre està justificada perquè …. los docentes de este país estamos hartos de pseudoteorías pedagógicas, anacrónicas y ramplonas, cuya aplicación en forma de leyes ha maniatado de pies y manos a la red pública mientras auspiciaba explícitamente que la privada concertada las sortease con la complicidad tácita de la propia Administración.
La carta és una resposta a LA VANGUARDIA del 18/9/09 on s’exposava la disconformitat amb una vaga que protesta de forma corporativista davant una llei que proposa l’avaluació externa i una gestió directiva més eficient dels centres docents.
La Vanguardia defensa la llei per dos motius. El sindicat la critica (i proposa la vaga) però no argumenta. No exposa els per quès de la seva oposició a la llei, sinó el rebuig a les polítiques educatives del govern -sense concretar cap altra causa que els canvis continuats en la legislació-.
No mereix el tema un millor debat? No mereixeríem els mestres i els pares i mares un debat amb raons i arguments que ens fessin adonar de la complexitat del tema?. Quina llàstima que fa!.
Guida
Post llegit 4787vegades