“Un poble educat no permet la corrupció“
Tot va començar diumenge passat, amb el programa Salvados i aquesta cita de la ministra d´educació finlandesa. A Menorca el vam estar comentant per Facebook un grup de mares i mestres. Per primera vegada teníem la sensació de que l´educació es podria posar al centre del debat social, i de que fins i tot noves lectures podrien dur a nous canvis.
l·lustració: Chow Hon LamMillorarà l´educació? Tenim les condicions?. L´objectiu del programa era fer una lectura dels problemes estructurals que fan que aquí ni els professors innovadors estiguin amparats ni els centres avancin. És cert que tenim professors molt bons com diu el professor Fernando Trujillo però la pregunta de Salvados era per què es rompen ses banyes sense cap suport institucional.
Per què no tenen suport els mestres innovadors? Per què no sabem quins centres funcionen i quins no?. Compartesc l´opinió de Víctor Cuevas: és degut a resistències externes (una classe dirigent que mai ha cregut en l´Escola Pública) i problemes interns (resistències a un sistema de selecció més exigent) . Com diu l´INED, si volem (i podem) millorar hem de tocar dos factors clau: el sistema d´accés i formació del professorat, i posar l´educació al centre del debat social. Ben d´acord. L´informe McKinsey ho ve dient des de l´any 2009, però per part de l´Administració és com sentir ploure.
Esteim d´acord amb el diagnòstic, però els professionals de l´educació ni esteim prou organitzats ni tenim un discurs compartit per transformar aquest sistema educatiu vertical i autoritari on els professors creuen que la seva funció és aplicar un currículum que ve donat des de dalt, vigilat per l´administració, on no s´ensenya a pensar sinó a seguir instruccions (tal com fan els centres amb els inspectors). Basta dir que a Finlàndia el 60% del temps de l´aula l´empren els estudiants per parlar (Dolors Reig)…. Quin seria el percentatge aquí? El diàleg i la lectura crítica (que PISA demana a crits encara que molts no ho volen reconèixer) són la base de la democràcia. Justament és la vessa de mirar el bosc la que permet la corrupció, però el funcionament democràtic encara no s´ha estès al nostre sistema educatiu.
Ara per ara encara no esteim organitzats, no lluitam prou. Ens conformam en seguir penjats cadascú al nostre arbre, satisfets del que feim. Mirar el bosc sempre queda com un “seria polit però….”. Només per açò ja valia la pena Salvados, perquè com diu INED: Podem i volem.
ARTICLE RELACIONAT:
Per un sistema educatiu més democràtic
Post llegit 17830vegades
Jaume, m´agrada molt que comencis dient “temps al temps”. Contagies una visió que compartesc: el canvi és irreversible. Trepitjam foc i no ho sabem. El canvi cova a través d´aquest esperit crític que dius i que estarà darrera (tant de bo!) de l´aprenentatge entre iguals derivat de la pràctica reflexiva (toco fusta) que permet que transformar innovacions individuals en processos col·lectius, que algú t´acompanyi, o com dius, t´agraeixi la labor.
Gràcies pel comentari i per aquesta afirmació tan maca: l´educació és la llavor d´un país.
Guida,
Temps al temps.
Ens cal temps per acceptar canvis i per millorar. Cada vegada sóc més conscient que l’olla del caldo educatiu bull gràcies a les paradoxes, als dubtes i les contradiccions. Si volem fomentar esperit crític a les aules, l’hem de practicar nosaltres mateixos –i no és cap crítica al teu article, ans al contrari; és més aviat una reflexió en veu alta.
La societat encara tampoc no té gaire clar quin és el poder de l’educació. És la llavor d’un país. Això és el que hem d’importar d’Europa. La resta, hi ha prou talent. (No és per imitar l’anunci de Campofrío) Si vols apostar pel futur, has de preservar el present.
Hem de persistir i també hem de tenir present quin és el nostre rol: ajudar a fer camí, encara que això sigui ardu, cansat i solitari. Mentre hi hagi algú que t’agraeixi la labor, val la pena. I si no, per mirar de convènce’t tu mateix que una altra manera és possible.
Moltes gràcies per l’article!