Actualitzada: 5 d’octubre de 2021
Mètodes tradicionals o innovators? L’educació està perdent valors del passat? Aprenen menys? S’ensenya pitjor? S’ha de ser més autoritari? Som poc estrictes? És urgent un retorn a les humanitats?
Sovint, quan es debat sobre mètodes tradicionals o innovators es parteix de mites falsos que aporten més confusió que llum.
Un exemple va ser el debat del programa de TV3 Mil·lenium del passat 16/06/2007, on el filòsof Luc Ferry, ministre d’educació a França entre 2002-2004, i autor de Aprender a vivir. La sabiduría de los mitos, va dir coses molt interessants mesclades amb mites falsos.
Mite nº 1. Primer treballar, després motivar. L’educació actual pateix les conseqüències del moviment hippie del maig del 68 en què es va prioritzar el valor del joc: primer motivar i després treballar. En canvi, l’autor reivindica el retorn a l’educació tradicional (disfrassant-la com a retorn a les humanitats) amb aquest slogan: Primer treballar, després motivar. És un mite fals. La reivindicació de la motivació en l’ensenyament prové dels moviments de l’escola Nova de principis del segle XX (John Dewey i Kirpatrick a Nordamèrica) i Montessori i Piaget a Europa. No del maig del 68. Tal com afirma el professor David Perkins al seu llibre La escuela inteligente, l’aprenentatge no es dóna si no es mobilitza el pensament a través d’activitats que estimulin els esquemes previs de l’alumnat.
Mite nº 2. Abans s’aprenien més continguts. Luc Ferry explica que Nietzsche i els seus companys de classe de 15 anys s’escrivien cartes en grec i llatí, que intercanviaven 80 págines comparant Eurípides i Esquil. Que Kant feia classes de fenomenologia a alumnes de 15 anys. I que els seus professors van fer la tesi doctoral en llatí. Sí, impressiona. Però aquests exemples provenen d’una societat on el 80% de la població no tenia accés als estudis superiors. On només un petit percentatge es podia permetre tutors personals.
Mite nº 3. Fa falta esforç. Per tant, conclou, la gran herència tecnològica unida al Maig del 68, reivindica seguir essent infants/joves, jugar, quedar al món de l’imaginari. Però el món adult és més interessant, més divertit, més profund que el de l’infant. Només que per entrar al món de l’adult s’ha de treballar. Ben d’acord amb l’afirmació sobre la falsa eterna joventut però la causa no és tant el maig 68 com un sistema capitalista que necessita explotar un fals romanticisme per vendre més (alcohol, roba, perfums, Viatges…).
Mite nº5. Els nens necessiten autoritat. Segons Luc Ferry la família actual, fonamentada en l’amor (element cristià) ha perdut l’altra ala que l’equilibrava que era la llei (element jueu). Avui els estimem tant que és com si l’amor es mengés la llei, i l’amor impedeix l’autoritat. Els infants necessiten autoritat. Per amor a ells, esteim obligats a reinventar el sentit de l’autoritat que vam desaparèixer totalment els anys 60. Avui tothom reivindica els drets, però hi ha una terrible disminució de la llei.
Tertúlia
· Salvador Cardús, doctor en ciències econòmiques i prof de Sociologia a l´UAB· Gemma Lienas, escriptora, professora d´un postgrau de l´UB, autora de El diari de Carlota.· Ferran Salmurri, psicòleg i terapeuta amb joves i adults, autor del programa d´educació emocional, psicòleg de l´Hospital Clínic i del llibre Llibertat emocional (La Magrana).· Joan Carles Melich, professor de Filosofia d´Educació de l´UAB.· Agnés Boixader, docent d´un institut de batxillerat privat, membre d´un grup de l´ICE de l´UAB sobre educació en valors.
El fracàs. Excel·lència, èxit, ambició, lideratge, interès.
Cardús. Els nostres nois no han estat educats per desitjar l´excel·lència. Els nens no volen ser bons. No forma part de les seves expectatives.
Lienas. La manca de cultura de l´esforç. El sistema educatiu dóna moltes facilitats, potser massa. De cada vegada els nens han de saber menys coses. Es devalúa el saber (progressa adequadament)
AB: No ens esforcem per educar-los a resistir l´èxit o el fracàs. L´excel·lència està mal vista tant entre professors com entre alumnes. Queda millor ser del grup que es porta malament a classe que ser del grup que estudia i es vol esforçar. El repte és tornar a la cultura de la perseverança i la laboriositat.
Ningú vol ser líder, està mal vista l´ambició.
Melich: L´èxit que sí que es valora: la seducció, l´èxit mediàtic, els diners. L´escola ha de ser un reflex de la societat. Ho ha de ser?. Si la societat promou aquest tipus d´èxit, què fem?. El problema actual és que l´educació ha esdevingut còmplice del sistema social establert. Un que aprova sense haver estudiat. Aquest tipus d`èxit es valora.
Cardús. No és cert. A l´escola s´ensenya als joves a desconfiar del món, a veure´l massa críticament. En parlem de manera negativa.Funcions de l´escola, la família i la societat
Salmurri: L´escola ha d´ensenyar a anar per la vida. Educar les emocions. Avui vivim dominats per la por, la gelosia, l´enveja, l´inseguretat.
AB: L´escola és un pàrking d´infants i adolescents. Una societat que no cuida els joves és una mala societat. S´ha d´educar en la fortalesa individual, educar el caràcter.
Cita de Javier Enzo: les converses entre pares i fills es mouen entre la banalitat i l´excepcionalitat.
Cardús: la família té un paper important, però en aquests moments no té criteris, no sap què fer. Reben missatges contradictoris. No hi ha
Post llegit 424vegades