Massa deures

Creo que el efecto más perturbador es que la falta de interés de los niños por las tareas los lleve a adoptar una actitud negativa hacia el colegio y el aprendizaje en general. Diría que las tareas son el principal y MAYOR EXTINGUIDOR DE LA CURIOSIDAD INFANTIL. Queremos niños completos, que se desarrollen social, física y artísticamente, y que tengan también tiempo para relajarse y ser niños”

(Alfie Kohn, El mito de los deberes, octubre 2013)

Aquesta setmana la Confederación Española de Asociaciones de Padres y Madres de Alumnos(CEAPA) ha emès un comunicat on denuncia que han augmentat el nombre d´hores que els fillets dediquen a fer deures i fa una sèrie de propostes que compartesc plenament.

Els arguments en contra.

• Quan s´encomanen molts deures es reforcen les desigualtats socials. Els fillets que no poden ser ajudats pels pares (perquè no tenen el nivell cultural, perquè no poden pagar repàs o perquè fan feina) estan en desavantatge. Com és possible que ademés tenguin pes en la nota final?
• Són poc motivadors, poc pràctics i allunyats de la cultura àudiovisual en la que creixen.
• Que les famílies necessitin haver de pagar classes de repàs vol dir que el sistema educatiu no fa la seva funció. Els deures representen un fracàs d´una manera de fer les classes que ha de sobrecarregar els fillets amb tasques que haurien d´haver fet a classe.
• Per poder fer deures moltes vegades queden sense temps per fer activitats culturals, esportives o de lleure…. poc temps per a jugar, visitar els avis, anar a la biblioteca amb la família.
• Això genera rebuig per part dels fillets, que veuen l´escola com una activitat que no va amb ells i a poc a poc perden la curiositat. Genera tensions entre pares/mares i fills.
• A la societat del coneixement del segle XXI els alumnes han d´aprendre a tractar l´abundant informació que els envaeix i transformar-la en coneixement. El model de les Flipped Classrooms dinamita la concepció tradicional dels deures i de l´ensenyament (Font: Universitat de Texas)

Propostes

1. Reformar el currículum i formar els mestres per fer un ensenyament més motivador, pràctic i adaptat al món del segle XXI.

2. Que els deures consisteixin, no en activitats de llibre de text, sinó en activitats complementàries que els apropin a la cultura real, amb el suport de biblioteques, museus, associacions i recursos de l´entorn, amb activitats de lectura, investigació i utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació. Els deures haurien de servir per a consolidar aprenentatges o treballar estratègies.

3. Que els deures es puguin fer sense ajuda d´un adult.

3. Que tots els centres educatius tenguin programes de reforç educatiu de manera que al final de la jornada els que tenguin més dificultutats puguin quedar per rebre suport.

Fonts: 

Comunicat de la CEAPA/  El resum de la CEAPA  a Europa Press/  El resum de la CEAPA  a Aprende Más

Per aprofundir

Actualidad pedagógica.

• 10 razones para dejar de mandar deberes. Un article molt ben documentat que resumeix les investigacions dels darrers anys en relació al tema.
• 10 alternativas a los deberes para el desarrollo de competencias. Via @xpasqual

EL PAÍS (17/1/2013), Ayudarle a hacer deberes no es ayudarle

MATEMÀTICAS A UN CLICK: Los diez errores de los padres cuando hacen deberes con sus hijos És l´altra visió, la visió favorable als deures.

Què s´ha dit a altres països

FRANÇA

2012. La protesta dels pares francesos a EL PAÍS (Abril 2012)

2013.  (03/03/13) ¿Los fundimos a deberes? El govern francès prohibirà els deures.

Revista AULA D´INNOVACIÓ EDUCATIVA (maig 2012). Els arguments del moviment de pares i mares francesos en contra dels deures (creen desigualtat, l´escola invadeix un espai familiar que no li correspon, la funció dels deures no és aprendre procediments, com han de ser els deures d´estiu?).

1. GRAN BRETANYA

2. La protesta de l´ATL. Association of Teachers and Lecturers. 160.000 membres.

3. CANADÀ, AUSTRÀLIA, NOVA ZELANDA I ESTATS UNITS

4. Cushmann, Kathleen (2010),  Fires in the Mind. Us podeu descarregar gratis el Capítol dedicat als

deures. Demana que els deures faixin reflexionar més i no tant de reproduir continguts. Proposa:

• Activitats per preparar-los per aprendre tot sols nous aprenentatges (no previstos al currículum).
• Activitats que suposin revisar, retornar,  repetir i aplicar coneixements i estratègies amb materials ja apresos.

Si l´opinió dels alumnes fos important, s´haurien de prendre les següents mesures:

• Els mestres escriurien dalt el motiu pel qual els encomanen. De que us servirà?
• Els deures s´emprarien a classe per parlar,  coavaluar-se, contestar preguntes i continuar aprenent.
• No ens fixaríem en respostes incorrectes perquè esteim fent pràctiques.
• Els mestres s´haurien posat d´acord entre sí per no sobrecarregar els alumnes.
• Podríem començar-los a classe i tindríem espais de suport a l´escola.
• Ens deixarien triar entre diferents tasques.
• Que ens diguin quant de temps suposen que hi hem de passar.
• No donar deures cada dia.

Kohn, Alphie (2006), The truth about homework. Traduït al castellà. La verdad acerca de los deberes. Un article divertit, sòlid i molt referenciat.  Val la pena llegir-lo sencer.

Kohn, Alphie (2013): , El mito de los deberes. ¿Por qué son perjudiciales para el aprendizaje y la convivencia?  

Comentari de Cuadernos de Pedagogía

Ripp, Pernille (2010), So, What’s my problem with homework?

Sierra, Josu (2012): Los deberes a debate en Australia desde hace tiempo. ¿Son beneficiosos o perjudiciales?

Smith, Shanon (2011), So much homework , com a formadora i professora defensa que no té sentit donar deures sense ensenyar  al mateix temps estratègies per pensar (connectar amb els seus esquemes previs, inferir, resumir, sintetitzar, avaluar). Les seves propostes encara van més lluny. 

• S’adeqüen els deures a les necessitats personals dels alumnes?
• Tothom té els mateixos o s´adapten al procés personal?
• Per què es fan deures? Perquè s´ha fet sempre? perquè els pares ho han demanat?

Post llegit 21508vegades