El fracàs escolar

Les dades

Si el fracàs escolar és no aconseguir la certificació que aporten els estudis obligatoris, a Espanya tenim l’afronta de comptar amb un 30% de fracàs escolar.  Un 65% dels alumnes tenen el certificat ESO [1] -. Només ens venen darrera Portugal, Brasil, Xile i Mèxic. Un percentatge que prové d´un retràs històric (veure gràfic: entre les persones majors de 55 anys només tenen el nivell de secundària el 28%).

Però  per CCAA les dades varien molt, com recorda aquest article publicat avui a El País.

Els per quès

• Interpretació del País:  Bien es cierto que algunas comunidades con mayor fracaso se encuentran entre las que tienen además un elevado porcentaje de alumnado extranjero, que a menudo requiere de apoyos adicionales. Segons la meva opinió, és perillós defensar relacions causa-efecte no demostrades.  La Rioja,  amb un 15% d´alumnat estranger,  obté els millors resultats PISA.
• No es poden donar respostes simples a problemes complexos, que son el resultat de múltiples factors.  Com diu l´article: El fracaso tiene mucho que ver con la política que haga cada comunidad, pero no sólo con eso. También con su tejido productivo, con que no abunde el empleo de baja cualificación. Esto hace que el alumno entienda que tiene que acabar para colocarse, que, o adquiere al menos el grado medio o superior, o no va a tener empleo”. Fa referència a la serietat amb la què al País Basc s´ha organitzat la Formació Professional, comptant amb la participació de les empreses i els centres, que ha duit a què l´alumnat tengui difícil la colocació sense un títol professional, fet que no succeeix a altres comunitats.
  
• També es suggereixen altres factors com les diferents formes d´afrontar el fracàs de les diferents CCAA. Al País Basc, Navarra i Astùries les mesures es prenen des d’infantil i  primària. Per tant la proposta del Ministeri de  crear dues vies a partir de 4t d´ESO no servirà de res. És un pegat. Totalment d´acord.
• Pel que fa a factors extraescolars com el nivell socioeconòmic familiar, l’estudi Equitat, excel·lència i eficiència educativa a Catalunya, publicat per la Fundació Jaume Bofill també va concloure que factors com el temps individual que l´alumne dedica a l´estudi o el valor de l´esforç tenen més influència que les diferències de classe social –nivell d´estudis de la mare i situació ocupacional dels pares-.
• Finalment, hi ha un grup de factors que no es mencionen a l´article.  L´Informe McKinsey (OCDE, 2008) va estudiar qué tenen en comú els millors sistemes educatius, i va demostrar que  s’assemblaven en la manera de formar i seleccionar els mestres i en la forma  de gastar els doblers. La qualitat dels mestres. El camí per ser mestre és més llarg. A Finlàndia només poden ser mestres els situats al 10% superior de la seva promoció. A Singapur, Corea i Hong-Kong els situats al 30% superior. Una vegada seleccionats, reben formació didàctica –i no purament disciplinar com aquí- des del primer any de la llicenciatura. En tost de convocar oposicions públiques s’ajusten les places de formació a la demanda real i els doblers no es gasten tant en formar molts llicenciats com en formar millor els seleccionats en uns processos selectius que  avaluen la pràctica docent –capacitat de lideratge didàctic-. Els directors no són tant gestors burocràtics com líders pedagògics. Un cop comencen reben més de 20 setmanes d’acompanyament. Tenen un entrenador personal –com fer les classes– que sol ser un mestre amb experiència i un capvespre lliure a la setmana per programar junts –Finlàndia-.  Als millors sistemes educatius els mestres es conviden uns als altres a l´observació i la crítica mútua per aprendre i millorar. Coneixen els seus punts forts i no tenen por de reconèixer les seves debilitats.
• Les recents proves a 6è de primària de la Comunitat de Madrid han brindat una prova més de què és un error identificar immigració i fracàs escolar. Segons el diari El País (11/12/08):
  

  11 colegios públicos y concertados con más del 50% de alumnos inmigrantes obtuvieron notas superiores a la media y un alto porcentaje de aprobados, sobre todo en matemáticas.

  Al següent enllaç es veuen les darrers dades sobre fracàs escolar al nostre país.

Les solucions

• Ademés de les solucions implícites als per quès, és necessari un canvi metodològic derivat dels canvis socials i els darrers descobriments sobre com s´apren. Agustín Alcocer i Luis Balbuena defensen: Ya no se puede enseñar de la misma manera. Se habla de ordenadores, de pizarras digitales, pero si seguimos enseñando igual no hemos ido al quid de la cuestión”. ¿Qué iniciativas sugiere? “Trabajar en equipo por proyectos, agrupamientos flexibles. Tiene que ser una educación más interactiva y es importantísimo potenciar el lenguaje, tanto oral como escrito. La comprensión lectora es uno de los problemas que más se detectan, se ve además en los resultados del informe Pisa.
  
• La metodologia serà clau, però també ho serà l´organització, que afectarà a la forma de prendre les decisions dels centres, a l’empoderament dels mestres i la comunitat i a aspectes concrets com l´agrupació de l´alumnat, com s´ha demostrat al darrer  informe sobre l´Estat de l´Educació a Catalunya de la Fundació J. Bofill.  L´agrupació dels alumnes per nivells, no fa més que empitjorar la situació perquè  incideix sobre la baixa autopercepció del 30% de l´alumnat – ells mateixos diuen: som del grup dels tontos- que forma el grup de nivell C-.

Les conseqüències

El fracàs escolar afecta a la cohesió social i al benestar econòmic. Quan és vist com a fracàs personal se’n ressent el futur d’una comunitat. Un alumne que no val, no pot, no sap, és una persona que el dia de demà pensarà que no és ningú per  aportar res a la societat  (fer feina pel poble, tenir iniciatives socials o empresarials, ajudar a millorar un bocí de realitat o trobar una feina). Aquesta era una de les preocupacions de l´UE quan el 2000 va anunciar la creació d’un espai comú d’educació europeu que desembocaria amb la legislació sobre competències clau. La seva preocupació era doble. D´una banda la detecció d’ indicadors sobre la disminució de la cohesió democràtica i de l’altra l´impacte sobre la productivitat econòmica.

[1] Font: Ministerio de Educación. Instituto de Evaluación (2009) Panorama de la Educación. Indicadores de la OCDE 2009.  És un resum de l´informe Education at a Glance que cada any treu l´OCDE sobre la situació de l´educació al món.

Post llegit 8882vegades