No som experta en PISA però m’agrada seguir els debats. No tant el rànquing com la reflexió sobre diferents vies per a millorar. Per exemple, mentre a Polònia es demanen com minvar el currículum, a Canadà com afavorir l´aprenentatge entre iguals dels professors, a França i Escòcia com millorar l’equitat, a les Illes Balears la pregunta de l´Administració és com ampliar l´ús del castellà a les aules.
Què té Xangai d´especial?
– Xangai, situat al primer lloc a les tres competències, té dos trets que el fan especial. Primer, els fillets diuen que es senten feliços a l´escola. Segon, han estat els professors els que s´han fet càrrec de millorar el sistema educatiu i no els polítics. Professors jubilats experts s´encarreguen d´ajudar als mestres novells dels barris pobres. Entren a les aules i fan modelatge de la tasca docent que acaba en unes trobades on els mestres novells diuen què faran per millorar. Tots aprenen i ensenyen alhora. Investiguen dins l´aula. S´oberven, parlen i treuen conclusions pel bé dels alumnes. La millora de Xangai no ha estat fruit de cap llei, en un sistema d´aprenentatge horitzontal que no té res en comú amb la reglamentació vertical que se´ns vol imposar amb la llei Wert.
– En segon lloc, els asiàtics tenen en comú (segons David Perkins) la convicció de que allò que diferencia els alumnes (i els països) no és la intel·ligència sinó l’esforç. Aquí també s´afirma, però són paraules. Allà ho creuen. Creuen que la feina diària crea les capacitats. També tenen diferències entre ells. Xangai no és Corea del Sud, un país on els alumnes i les famílies paguen un preu molt alt per obtenir un bon rendiment.
Per què Finlàndia ha baixat?
– Segons Pasi Sahlberg, Finlàndia s´ha ocupat més d´explicar als altres el seu èxit que de millorar. Segons diu, fa 5 anys que els líders educatius finesos sabien que els resultats baixaven, però no s´ha prioritzat prou la millora. Ademés, els pressupostos educatius dels municipis han baixat. Sahlberg rebutja les explicacions fàcils que atribueixen a l´augment de la immigració la baixada en els resultats. Hi estic d´acord. Típica interpretació unifactorial: els pobres són els responsables del fracàs.
– Yong Zhao, Finlàndia no ha empitjorat, sinó que altres (els asiàtics) han millorat molt.
Conclusió ràpida.
– Els factors que impacten en la millora d´un sistema educatiu. Un bon resum.
– La necessitat dels bons diagnòstics i de la reflexió sobre com millorar (contextualitzada al teu territori).
– Més que la posició absoluta al rànquing és important l´evolució al llarg del temps. Qui millora a partir del seu punt de partida i qui s´estanca? Dels 65 països avaluats, 40 han millorat. Aquí continuam igual.
– Més que la posició és important el % d´alumnes excel·lents (en comprensió lectora significa que són capaços d´argumentar o de valorar una lectura).
Per saber-ne més:
Post llegit 11773vegades