Ja fa uns anys que el CEP de Menorca duu a terme un Seminari sobre docència compartida a l´aula coordinat per Elena Serra i Peggy Cuerva i format per una dotzena de mestres de diferents centres interessades en investigar la pràctica (a la xarxa trobareu les mestres de Tramuntana: Jessica Moll i Maria del Mar Llompart… val la pena seguir-les) Durant els dos darrers he tingut la sort de participar-hi amb tres tallers sobre comprensió lectora, i sobretot, de conèixer-les millor!
Les sessions han tingut la següent estructura:
Autoanàlisi. En què ens fixem per saber si un alumne és un bon lector? Com avaluem la comprensió?. Intentem fer una primera base d´orientació.
Contrast. La comparem amb els indicadors de la rúbrica de comprensió lectora publicada conjuntament amb Ángels Prat i Neus Sanmartí. A partir de la rúbrica definim un marc per donar resposta a les preguntes plantejades. Centrem l´atenció en les estratègies de comprensió.
Pràctica modelada i compartida de cadascuna de les estratègies de comprensió durant el seminari.
Aplicació a l´aula i avaluació de l´aplicació.
En què ens fixem per saber si un alumne comprèn críticament?
La primera pregunta remetia a l’avaluació (no a la metodologia) entenent que l’avaluació (formativa i formadora) és el fil que guia i sosté el procés d’aprenentatge i la pràctica docent dins l’aula. La primera pregunta es va plantejar així:
Si partim de la convicció de que llegir és pensar, com ho fem per saber que un alumne comprèn?.
Les respostes inicials van ser: si sap respondre les preguntes no literals, si riu quan hi ha una ironia, si llegeix fluïdament….
Però com monitoritzem la seva capacitat per dialogar internament amb el text?
En aquest punt vam contrastar les respostes amb els indicadors de la rúbrica de comprensió lectora, especialment els referits a les 7 estratègies seleccionades. Aquests indicadors es van presentar en forma d´imatges configurant un puzzle que les mestres van haver de muntar. Davant la complexitat de les estratègies, i després de fer una revisió bibliogràfica vam veure necessari acotar-les en set.
Una de les conclusions més interessants ha estat que treballant estratègies no només ha millorat la comprensió sinó la capacitat de raonament aplicable a totes les àrees, especialment les matemàtiques. En relació a les matemàtiques, una mestra, Antònia Bosch, va fer una experiència molt interessant sobre la que parlarem en un altre escrit.
Post llegit 13188vegades