A ses Illes Balears s’està debatent un projecte de llei d’Educació (aprovat el juny de 2021), el primer en 23 anys de democràcia. En Joan Amorós m’ha demanat una valoració.
Metodologia
He rellegit els documents de Menorca Edu21 (2014) i el d´Illes per un pacte (2017) i els he comparat amb l’avantprojecte de llei de 2020, la llei d´educació de catalunya (2009) i l´Avantprojecte de Llei d´educació del País Basc (2020, en procés).
Valoració. Els motius que impulsen la llei.
Exposició de motius
15 pàgines descriptives
Es diu que el document s’ha elaborat a partir de la feina de la plataforma Illes per un Pacte, que agrupa més de quaranta entitats socials, però les propostes clau d’IxP no s’han recollit.
Illes Per un Pacte era una agrupació d’entitats, que va recollir la veu dels docents inquiets en vistes a transformar el sistema educatiu. També la veu d’experts i de les experiències d’altres països. En canvi, el Projecte de Llei el que fa és descriure, regular i explicar el sistema, sense recollir propostes transformadores.
Per exemple a la introducció. Quins motius impulsen la Llei? s’exposen motius generals (canvis socials, educació de qualitat), externs al propi sistema. No es fa referència als problemes interns, derivats del funcionament de la Conselleria.
Es fa un diagnòstic igualment superficial que atribueix únicament a causes externes (especialment l’alumnat estranger i el context econòmic), la baixa esperança de vida escolar i s’apunta a la responsabilitat del conjunt de la societat. No és seriós destacar en el diagnòstic l´alumnat estranger, sense tenir en compte que altres sistemes educatius amb els mateixos o superiors percentatges d’estrangers tenen bons resultats. Es parla molt d’educació inclusiva, però una educació inclusiva ha d’incloure mesures per aportar valor afegit a les diferències d’origen social, no consisteix en tirar pilotes fora.
Les propostes que es fan són les que ja s´han intentat en el passat sense èxit:
- Major inversió en infraestructures (torna a sortir lo de l´alumnat estranger)/
- Una educació de més qualitat
- Vincular millor formació professional i món laboral.
En aquest diagnòstic ni es citen fonts ni s’analitzen les mesures exitoses de les Lleis educatives d’altres països, com demanàvem.
No s’han recollit les propostes de MenorcaEdu21 (2014) on es demanava:
1) Solucionar la dificultat d’accés a les dades diagnòstiques de la Conselleria, o sigui fer-les públiques. Incloure dades sobre Abandonament escolar. Es van aportar nombrosos gràfics i dades.
2) Constatar els avanços pedagògics dels centres educatius de Menorca
3) Definir Indicadors clau. S´havia fet un replec exhaustiu dels indicadors disponibles.
4) Incloure una bibliografia. Se n’aportava una.
Aquesta introducció es complementa amb un llarg repàs legislatiu i una descripció-resum dels apartats.
Títol preliminar. Objecte i principis de la llei
Títol preliminar
3 pàgines descriptives
Torna repetir el que s´havia dit a l´exposició de motius i hi afegeix un article sobre el Dret a l´Educació i un sobre Principis generals, pedagògics i organitzatius. No s’aporten referències.
No recull cap de les propostes del document de Menorca Edu21 sobre la metodologia a seguir per arribar a acords que provoquin canvis. Allà es proposava:
Torna repetir el que s´havia dit a l´exposició de motius i hi afegeix un article sobre el Dret a l´Educació i un sobre Principis generals, pedagògics i organitzatius. No s’aporten referències. No recull cap de les propostes del document de Menorca Edu21 sobre la metodologia a seguir per arribar a acords que provoquin canvis. Allà es proposava:
1) Partir d’un bon diagnòstic. S’ha fet de manera superficial, sense analitzar causes internes.
2) Consultar les persones que estan al peu del canó, a les aules, els experts i altres països. No ha estat així. El procés per elaborar el Pacte educatiu a Finlàndia va durar 4 anys i ha donat estabilitat al seu sistema per 40 anys. Les lleis educatives de països avançats en educació (Holanda, Canadà-Alberta, ,,,) han estat resultat d’un pacte elaborat a partir de la consulta als docents, equips directius, famílies i experts. La consulta per elaborar aquesta llei s’ha fet a través del CEIB majoritàriament format per persones que no estan en contacte directe amb la realitat de les aules i de la Comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlament Balear.. L’Avantprojecte d’Educació del País Basc que s’està duent a terme en aquests moments, s’ha fet a partir d’un procés de consulta prèvia d’àmplia base social que qualsevol ciutadà pot consultar en línia. Tan difícil era analitzar com ho fan a altres llocs i aprendre d’ells?. La Llei d’Educació de Catalunya (2009) es va fer a partir d’un procés de consulta a persones expertes (formadors, professorat universitari) i a representants de les Associacions docents i sindicals.
3) Seleccionar prioritats. Aportar valor afegir a les diferències d’origen social. Definir mesures concretes per afrontar el fracàs escolar (no només diagnosticar sinó dissenyar un camí interprofessional per afrontar. No permetre que cap fillet quedi enrera).
4) Concretar com professionalitzar el professorat (carrera professional)
5) Definir mesures per sostenir la millora (Com s’assegurarà que el Pacte o la Llei s’apliquen?)).
Com he dit, al Projecte de llei aquest apartat sobre metodologia no existeix.
Títol 1. L'estructura del sistema educatiu
22 pàgines descriptives
22 pàgines per descriure l’estructura del sistema. De cada etapa s´exposen els objectius i principis així com la seva avaluació, uns continguts ja inclosos en els currículums vigents. Per tant no es fa cap proposta nova, de canvi o transformació del sistema. Esteim a la pàgina 42 i encara no hem trobat una proposta il·lusionant, que marqui futur.
1) Descriu els àmbits en els que la UIB, institucions i la Conselleria han de col.laborar.
2) Fa el mateix amb els CIMes, Ajuntaments i altres administracions.
En el document d´IxP no hi figurava com apartat sinó que estava inclòs dins la formació del professorat. El fet que ara tengui un apartat específic pot ajudar a ampliar els àmbits de col·laboració.
Títol 3. La participació de la comunitat educativa
18 pàgines amb propostes tipus pegat
De les 16 pàgines, 13 són regulacions descriptives molt semblants als ROI dels centres i a les instruccions d´inici de curs. Hi ha 3 pàgines amb una proposta nova, la que fa referència a vehicular la participació a través de Meses de diàleg amb docents, famílies, directors i alumnat. Com es crearan les meses d’estudiants si les associacions no existeixen? Com participaran els equips directius si la majoria estan tan desbordats pel dia a dia que no participen a l’Associació? Per què no un sistema digital per detectar directament les necessitats dels centres?
A la pràctica la proposta consisteix en multiplicar instàncies de participació poc efectives i en la línia segle XX. No sembla un sistema pràctic ni racional.
Si la major instància de participació educativa actual, el CEIB, no ha aconseguit fins ara recollir directament les veus dels centres, com es farà en el futur si es multipliquen les institucuiosn?. Com s’afrontaran els reptes pendents si ara a més de tractar-se als Consells escolars, al CEIB, hi afegim les meses? Com s’elegiran els representatnts si per configurar els CE de cada illa no es troba personal disposat?
La Conselleria és una institució complexa que ha de navegar entre grups de poder amb interessos contraposats. Uns demanen burocràcia, plans de qualitat, altres reivindicacions laborals i salarials. Enmig de la batalla, els docents i equips directius els agradaria veure traçat un camí per donar resposta a les necessitats reals de l´alumnat.
La multiplicació d’instàncies participatives és més el resultat de la pressió de diversos col·lectius que d´una anàlisi profunda sobre com ha de funcionar la Conselleria en relació a la comunitat. No hi ha un estudi seriós sobre per què els òrgans de participació actual no funcionen i la solució és afegir-n’hi de nous?.
Per exemple, al mateix temps que ens omplim la boca de la paraula participació, es diu que s’establirà el sistema de desenvolupament de la carrera docent després del procés de negociació a la Mesa Sectorial d’Educació, o sigui els sindicats. Per tant, tot canvia per continuar igual. La mesa sectorial (sindicats) i la mesa de l´ensenyament privat concertat, disposen de persones alliberades, i per tant tenen la capacitat de continuar tenint la principal influència en les deciosions.
La col·laboració amb el tercer sector queda com a disposició addicional. Fa l´efecte d´un pegat més no integrat en el nucli del sistema.
El títol 3 acaba amb una llarga descripció de les funcions del Consells escolars illes, municipals i de centres. CEIB.
Títol 4. La funció pública docent
8 pagines pel que hauria de ser la clau de la transformació.
Dins el document d’Illes aquest apartat era el nucli per la transformació del sistema, per les propostes noves que s´incloïen i que aquí no hi són. Em referesc a:
– Accés a la formació inicial. Si sabem que als països que han avançat s’exigeixen notes de tall altes per entrar a magisteri, si això estava recollit al Pacte inicial, per què la llei no ho menciona? Ens podem permetre tants docents que no llegeixen, que fan faltes ortogràfiques?. Basta parlar amb els joves per saber que avui es fan mestres els que no tenen prou nota per accedir a altres carreres.
– No es concreta com es farà la formació permanent dels docents. No es fa cap diagnòstic del que ha funcionat fins ara i del que no ni molt menys de les seves causes. No es recullen experiències bones de les illes en formació permanent, com els equips de professors de ciències adherits al CEP-Menorca que feien d’assessors als mestres i que van desaparèixer. Ni l’experiència de desmantellar el CEP de Menorca o de Palma per motius ideològics quan governava el PP, sobre la que l’actual govern no ha mogut fitxa, permetent que la formació permanent es converteixi en una caricatura del que va ser. Per què es permet que el sindicat ANPE vengui cursos de formació permanent de 50 hores a 110€ (si no estàs afiliat) i a 70E si hi estàs, que són PDF amb preguntes literals que els professors es copien? Uns cursos que no serveixen per aprendre? Per què es permet si es sap?
El projecte de llei inclou:
1) Característiques de la funció pública docent (descriptiu)
2) Ingrés i provisió.
– Comissions per dotar places amb perfil educatiu, per garantir la continuïtat d´un projecte educatiu.
– Assessor tècnic docent (funcionaris)
3) Carrera docent: es diu que s’ha d’establir el sistema de desenvolupament de la carrera docent per als funcionaris docents…després del procés de negociació a la Mesa Sectorial d’Educació. Però no es concreta res.
4) Competències del titular de la conselleria.
Aquest nou sistema que la llei deixa en mans de la Mesa sectorial hauria de definir mesures per donar suport als docents vocacionals, els que hi deixen la pell en el dia a dia, els que creen projectes de centre i moltes vegades duren el que dura la seva salut .
Hauria de delimitar què es farà amb el llegat vital dels excel·lents professors que es jubilen, o dels bons equips directius, Actualment el que han après ni s’ha sistematitzat enlloc, ni s’ha compartit ni està publicat. És una pèrdua de recursos, temps i riquesa pedagògica molt preocupant.
A IxP demanàvem que els triennis i sexenis no depenguin dels anys sinó d’indicadors lligats a la qualitat de l’esnenyament. Mentres, hem de contemplar com altres autonomies avancen: a Catalunya amb la creació dels instituts-escola i una avaluació formadora que està a anys llum de l’avaluació amb estàndards que encara tenim a les illes.
Títol 5. Els centres educatius
20 pàgines descriptives amb 2 paragrafs que podrien ser transformadors.
Un cop més, una part que hauria de ser transformadora és substituïda per 19 apartats purament descriptius:
- Classificació dels centres
- Recursos i suport
- Creació de centres
- Principi d´autorització administrativa
- Planificació dinfraestructures públiques
- Terrenys, manteniment dels edificis
- tipologia de centres públics
- Igualtat d´oportunitats
- Dret d´escolarització
- Processs dç escolarització
- Escolarització nese
- Funcions del director.
- El PEC (copiat d´instrtuccions)
- El currículum
- L´avaluació
- Organs de govern
- Projecte de direcció
- Funció directiva
- El claustre i les seves competències
I al final, un petit apartat que és la part més interessant d’aquest projecte de llei: Autonomia de centres, tal vegada la part més interessant del projecte de llei:
- Els centres poden concretar els criteris d’avaluació, incorporar objectius curriculars addicionals, integrar les matèries en àmbits en l’ensenyança bàsica, distribuir de forma flexible els horaris, espais i agrupaments de l’alumnat i desenvolupar projectes i metodologies didàctiques pròpies
- Els centres educatius poden reorganitzar els espais, el temps dedicat a cada matèria i la coordinació i l’organització del professorat, amb les limitacions que s’estableixin reglamentàriament,
Fantàstic. En un projecte de llei de més de 100 pàgines, tenim dos paràgrafs transformadors.
Que hi falta?
– No s’exposa la problemàtica dels diferents ritmes dels centres per innovar. La dels centres innovadors, que han de travessar tants obstacles per consolidar i mantenir en el temps els seus projectes,.Per exemple: a Sant Lluís (Menorca) hi ha un equip de mestres que fa 16 anys que investiga com aplicar unes matemàtiques més contextualitzades, al CEIP Badies, treballen la competència lingüística des d’abans que existís aquesta expressió, al Gabriel Valseca la inclusió, a Margalida Florit la competència emocional.
Què es proposa per ajudar els centres que comencen a sostenir el canvi? La Llei parla de la important feina dels inspectors i de la Universitat per contribuir a la formació permanent però per què no s’ha pensat en com mantenir i sostenir el llegat dels líders que realment han impulsat els canvis, i que estan dins les aules? Quins plans hi ha per mantenir aquest llegat quan els líders actuals acabin? Cap
Post llegit 762vegades